This is a heading

-->

divendres, 23 de setembre del 2022

Perdre una pedra

perdre una pedra

"Mais si tu m'apprivoises, ma vie sera comme ensoleillée..."
(Le petit prince, Antoine de Saint-Exupéry)

La vas escollir un dia lluminós d'estiu a Palamós. Vas enfonsar la mà dins el calaixet de pedres verdes i vas deixar que anessin caient entre els dits com si fossin sorra. Els ulls entreoberts, la ment en blanc. Veure sense mirar, sentir sense escoltar, l'única manera de trobar els camins que esborren tempestes de sorra i d'encertar les grans decisions de la vida. La vas escollir tu. O potser no, potser te la va regalar algú, però te la vas fer teva tan aviat que mai no has dubtat que eres tu qui l'havia escollit. Que va venir a trobar-te i et va preguntar si voldries acollir-la. Potser no era estiu, potser no era Palamós. Però era un dia lluminós, d'això n'estàs segura. La teva pedra verda a la butxaca dels pantalons. En recordes el tacte, llis i fred, com una mar quieta. Quan te la posaves a l'alçada del txakra del cor, al cap d'una estona bullia. I tu et calmaves. 
No era una pedra per als dies de cada dia. Era una pedra per als moments que voldries subratllar amb retolador vermell en tots els calendaris. Un Cap d'Any a Gran Canària, un migdia d'estiu a la Provença, un recital nocturn a Ciutadella. Un sopar d'aquells (avui ens posem guapos), el primer pernil salat després de dotze anys, un migdia d'octubre a la platja de Vilanova amb el germà i les nebodes. Te l'enduies els dies que et costava sentir-te bonica, i les nits que somreies amb tota la llum davant del mirall de l'habitació abans de sortir de casa. La guardaves a la butxaca i l'estrenyies fort per amagar que aquells ulls et feien posar nerviosa. Te la posaves a prop del cor per sentir com s'escalfava i es fonia en tu.
Has perdut la pedra, i l'enyores. Perdre una pedra. Enyorar una pedra. Perdre la vida que ha bategat al costat de la pedra. Enyorar els que hi eren quan hi havia la pedra. Perdre una pedra, enyorar una pedra. Sentir-se, un altre cop, una mica més sola.

joies botiga










granats montats amb lligada

mineral calcari

mineral calcari
Originals: pecat original i orígen de la humanitat


anelletes conjunt collar "mediterrània"

anelletes conjunt amb collar "ones"

collar i anelletes "Ones" per núvia

collar "ones" creat per núvia, simulant una planta de jardí

collar "mediterrània" creat per núvia, simulant posidònia i eriçons de mar





aigua marina natural montat en or i plata

anell infinit

citrines, or i burilades a mà
collar de plata amb lletres àrabs i acabat de resina

collar de plata amb imatge de dos cossos nus acabat de resina






Restauracions


Afegir fil interior per reforçar l'aliança





















Fulla copiada. (La clienta va perdre la fulla del costat i l'he feta tota nova, acabada de grafila, (que són els granets petitons dels costats)

Fulla original

anell restaurat acabat
anell antic molt prim soldat damunt aliaça gruixada
fer tira de pedres igual que l'altre costat

fer tira de pedres igual que l'altre costat
Anell d'uns cent anys, he reconstruit les grapetes d'una galeria, què no hi eren

Anell d'uns cent anys, he reconstruit les grapetes d'una galeria, què no hi eren